EL FRANQUISME AL BAIX LLOBREGAT
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
De petit a casa sentía els avis parlar de la guerra. Venien parents i sempre la guerra. La guerra era, però, un fet llunyá, no pertanyia a Sant Feliu» semblava que sols l'Ebre era la guerra. Després, de mes gran, vaig descobrir cartes en calaixeres velles, i vaig veure que a la comarca també hi havia hagut front. Passaren els anys, i va anar creixent una passió per esbrinar alló que ni els meus avis coneixien, que realment ningú no sabia. La por d'aquells momentos els va fer immóbils, quedaren aturáts a les seves cases, sense atrevir-se a sortir mes enllá dels límits fisics de les llars. Sí, tothom sabia coses, pero realment, qué havia passat?
Durant anys, els que vingueren després els repetíen cada 24, 25 i 26 de gener com havíem estat alliberats. El nou regim ho justificava tot amb alló que deien que havia passat. La repressíó d'ells es justificava per la dels altres i així successivament. Pero el que realment havia succeït —la historia— semblava que ja no interessava ningú. L’entrada dels nacionals no produí la resistencia que s’havia previst per adefensar Barcelona, no s'arriba a consolidar la línia defensiva del riu Llobregat. Es van realizar, però, algunes fortificacions, i es va dur a terme la voladura de la majoria dels ponts que comunicaven les dues ribes del riu.
Leer más....
